Administrar

LA EDAD DE ORO, Ferenc Karinthy

alcia | 08 Gener, 2010 16:20

La edad de oro, Ferenc Karinthy. Editorial Funambulista. Octubre de 2009. 114 pgines. 10,50

Ja ho he dit altres vegades. Comprar llibres perqu me nagrada el format, o la portada, o la textura de la coberta, s una de les maneres de deixar-me endur que tenc. A vegades, com s el cas, descobresc petites joietes com aquest relat, o com La frmula preferida del profesor, que ja vaig comentar fa uns mesos.

Karinthy s un autor hongars a qui, sincerament, no coneixia. Lobreta s molt interessant. En poques pgines retrata la sordidesa dels ltims dies de la segona guerra mundial a Budapest, i sobretot, les peripcies dun jueu que samaga dels nazis sobrevivint a un refugi on sedueix dones. Li donen menjar i tabac, i ell els dna companyia, sexe, bones paraules... Al relat sexplica tamb com de durs eren els bombardejos sobre la ciutat, com de cruel sn les persones exposades a situacions lmit... El llenguatge s planer, descriptiu, directe, sense gaire complicacions.

El llibre noms t una problema. s ple derrades tipogrfiques. Quan dic ple, vull dir ple, sobretot a les primeres planes i a les darreres. s una llstima perqu ja he dit que el format daquesta gent de Funambulista magrada molt, i em sembla que aquest tipus dedicions shaurien de cuidar ms.

s una obra recomanable per llegir un capvespre dhivern darrere la finestra mentre al carrer plou o fa molt de fred.

UNA NOVELITA LUMPEN, Roberto Bolao

alcia | 07 Gener, 2010 22:07

Una novelita lumpen, Roberto Bolao. Anagrama. Setembre de 2009. 150 pgines. 15.

Un altre Bolao. Un altre i encara tenc Los Detectives Salvajes que de tant en tant em fan un senyal. Aquesta novelleta la vaig comprar per casualitat. Ignorava que existia. Com que es tracta dun autor mort ja fa uns anys, sem fa estrany que encara surtin obres seues que han roms indites fins ara. A la introducci de 2666 sexplica que quan Bolao veia molt prxima la seua mort va organitzar el contingut del seu ordinador en carpetes. Va netejar, va repassar, va canviar ttols. I fins i tot va disposar, per a no deixar els seus dos fills sense recursos econmics, que els llibres que conformen 2666 es publiquessin per separat per generar ms drets. Imagin que Una novelita lumpen estava al disc dur daquell ordinador. La data del copi que han posat a les primeres pgines s de 2002, just un any abans del trasps de lautor.

Mha quedat ms llarg que altres vegades el prembul. Una novelita lumpen mha agradat molt, com tot Bolao, tot i que fa la impressi que s el menys Bolao de tots. Vull dir que em fa lefecte que aquest text sescapa de lunivers de lautor. Mentre la llegia em semblava que estava davant un exercici destil. Com si lescriptor shagus posat una prova del caire de: he descriure un text en primera persona, i la protagonista ha de ser una dona. Id, aqu el tenim. Una allota italiana perd els seus pares en un accident de cotxe i a poc deixa de ser una estudiant per a convertir-se en una delinqent. En puta, no, matisa. Ella conta, amb un llenguatge planer, senzill, ple de metfores i comparacions quasi nafs per molt interessants, com ella i el seu germ deixen danar a lescola, com freqenten els videoclubs i com sassocien a dos personatges molt nets per sinistres. El que matreu del llibre s com est contada la histria, com Bolao es posa a la pell daquesta jove i amb molt poques pgines ens fa el seu retrat, per tamb el de tot de joves desnortats.

Recoman fervorosament la novella que entra lenta, i que actua com un ver que t efectes retardats. Quan el lector se lha engolida nota, hores desprs com esclaten, un a un, cada captol que la conformen.

Nota: repassant els altres posts sobre obres de Roberto Bolao he vist que lesquema daquest s idntic a aquest, que vaig penjar el mes de novembre del 2007.

Altres llibres de l'autor comentats aqu i aqu

LENNON I ANNA, Vicent Borrs

alcia | 03 Gener, 2010 15:42

Lennon i Anna, Vicent Borrs. Bromera, novembre de 2009. Premi de Narrativa Ciutat de Valncia 2008. 200 pgines.

Vicent Borrs s un autor valenci a qui agrada de cultivar el conte o el relat, tot i que tamb ha publicat novella i narrativa juvenil.

Les histries de Lennon i Anna sn tristes. Tenen msica. Sn agres. Conten renncies i silencis. Relaten malentesos. Sn sincopades. A vegades, estridents. Sn histries de transici. De la transici de la infantesa a ladolescncia. De la joventut a ledat adulta. Sn histries de transici doloroses i silents. Noms shi escolta la banda sonora de lpoca. Lennon, que acabava de ser assassinat. El clarinet del ve. Les peces per a corda de Mozart, una missa de Faur... I aquesta msica ambiental sufoca els crits de dolor, els brams i els plors dels protagonistes que sesquinxen per dins i per fora sense poder o sense sebre com posar-hi remei.

El primer de tots els relats, El primer mort, s directament impactant i serveix de pista de llanament perqu el lector ja no vulgui parar de llegir. Les segents histries estan formades per captols que sentreteixeixen amb un fil molt prim que enreda el lector perqu no es perdi i perqu no sen vagi.

Els protagonistes de Lennon i Anna sn joves o adults que conten la seua joventut. No es tracta duna obra prpiament per a un pblic juvenil, per s que em sembla que val la pena que els joves hi guaitin.

El recoman vivament.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS