Administrar

MILLENIUM, Stieg Larsson

alcia | 31 Juliol, 2009 09:57

Aquest ser un apunt completament irregular. Lencapalament s diferent i a ms, intentar comentar la lectura de tres llibres i no dun com faig habitualment. No ser gens original i des del principi, des de la tercera lnia dir que mho he passat molt b llegint aquestes tres novelles. Com que el volum de pgines llegides s tan gran, em sent incapa de fer una crtica raonada. Senzillament deixar constncia que la lectura dels tres llibres s divertida i amena. Amb tot, a mi em cost ms de vuitanta pgines enganxar-me al relat. Sem va fer pesadssima lexposici del vell Vanger al primer llibre. Em va semblar que lautor retardava massa la primera trobada entre en Mikael Blomkvist i na Lisbeth Salander, i detallets daquests que, observats en la distncia de les prop de les tres mil pgines tenen poca importncia.

El que ms mha interessat s el retrat que fa de la Sucia que nosaltres ens pensvem que era tan perfecta i tan nrdica. Al final la sordidesa i les clavegueres sn a tots els pasos del mn. Mhan agradat tamb les llions de periodisme que ens ha donat en Blomkvist. Sups que a alguns professionals del pas els ha fet molta enveja la manera en que es treballa a la revista Millenium, i a altres els ha fet molta vessa... Amb tot, pens que hi ha trampa: des del moment en que lautor s lliure i es pot anar inventant els testimonis i aconseguir que li confirmin una informaci o una dada per tres bandes que diuen que s el que sha de fer...

Mencanta el personatge de la Lisbeth. S, aix ja sha dit molt i sha escrit, ja ho s. Diuen que molta part de lxit de la novella s della i de la seua relaci amb el mn. Jo vull ser una hacker! Vull ser membre dun club exclusiu com el que formen ella i el Pesta i la seua colla! Vull poder llegir darrera la pantalleta de colors del meu ordinador! Vull sebre fer el que fa aquesta dona amb la informaci! Ah, i vull tenir la memria fotogrfica i el quoficient dintelligncia que li suposam. I encara em sembla que tamb voldria un pis de vint-i-una habitacions, no a Estocolm, i anar a Ikea i carregar un cami per moblar-ne noms quatre.

Hi ha unes quantes cosetes que no mhan agradat de la versi en catal. Em sembla que les traduccions, obra de persones diferents, estan fetes un poc amb presses i corregudes. No sc filloga, jo, per em sembla que hi ha alguns girs poc nostrats. I tamb he trobat un munt derrades tipogrfiques. Ja s que aix passa en les millors famlies, per em sembla que en aquesta ocasi, sobre tot al tercer volum, la correcci de proves tamb sha fet contra rellotge i nhan passades massa.

Amb tot, recoman la lectura si s que hi ha alguna persona al mn dentre els quinze i els noranta anys que encara no ho ha fet. s un tpic, per sn els llibres perfectes per als dies llargs de lestiu, quan no sha de matinar i la nit es pot allargar tant com ho va fer el pobre Stieg Larsson amb la seua obra.

I encara, un comentari amb mala bava escoltat a un aeroport entre dues viatgeres que sacabaven de conixer i van entaular una conversa perqu totes dues llegien la tercera part de Millenium: el millor de tot aix s el morbo que dna sebre que no llegirem res ms daquest paio.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS