Administrar

NOVES CARTES A UN JOVE POETA, Joan Margarit

alcia | 16 Juny, 2009 09:15

Noves cartes a un jove poeta, Joan Margarit. Proa. Els llibres de lOssa Menor. Abril del 2009. 109 pgines. 15

A les pgines dites de cortesia daquest llibre hi ha una fotografia de Joan Margarit visitant la tomba de Rainer Maria Rilke a Rarogne, lany 1986. Al primer pargraf, Joan Margarit explica que va llegir per primera vegada les Cartes a un jove poeta quan tenia vint anys. Daix ja en fa uns quants. Ara, en plena maduresa, amb el bagatge duna obra slida i amb tots els pessics que li ha donat la vida, Margarit escriu unes Noves cartes a un jove poeta.

s un text esplndid. Una teoria de la poesia escrita des del punt de vista de qui lha practicada i la practica encara amb totes les conseqncies. Les cartes comencen amb una mena de confessi, de penediment, de sensaci de culpa que t el poeta sobre les presses per publicar que tenia quan era jove. I aquesta s la primera lli per als aspirants a poeta: El primer que li diria s que la pressa per publicar no sol dur a res ms que a penediments posteriors. I aix va tot el llibre. Tot s ple de frases que els poetes o aspirants haurien de gravar en pedra picada i posar-les al frontispici del seu estudi:

La poesia potser no s gran cosa, per la intemprie s ms dura sense versos.

La poesia no s una professi: en ella, els errors ni ensenyen ni enriqueixen ni aporten res. no conec cap gran poema que contingui una insensatesa.

La poesia no s que sigui lavantsala de la soledat, mateixa.

"Un poeta fa por per la veritat que busca i la soledat que porta

I podria continuar transcrivint frases subratllades al llibret. Amb tot, Les noves cartes a un nove poeta sn alguna cosa ms que un resum de frases formulades amb ms o menys veritat. s un llibre entretingut de llegir. s interessant per a tothom, tamb per aquells que no hem estat tocats ni pel do ni per la necessitat de viure en poesia.

Altres obres de Joan Margari comentades aqu, aqu i aqu.

TERMINAL B, Miquel Bezares

alcia | 15 Juny, 2009 22:38

Terminal B, Miquel Bezares. Editorial Moll, collecci Raixa. Febrer de 2009. 206 pgines.

Aquest s el primer llibre de Miquel Bezares que llegesc. Es tracta dun recull de contes, que, segons sembla, s lmbit on lautor es troba cmode. A tots hi ha, com a denominador com un aeroport o un mitj de transport aeri, i aix se suposa que ha de ser el nexe duni invisible de totes les histries. Lautor domina el llenguatge. El treballa amb una eficcia erudita. Sap escriure. Amb tot, la majoria de contes mhan deixat freda. s cert que com a lectora preferesc els finals oberts de les histries que em plantegen. Per final obert significa, per a mi, que tenc on triar. Al final de bona part dels contes daquest recull, no em quedava res on triar. No tenia cap cam per on tornar a casa o allunyar-me del lloc. Tal vegada era aix que cercava lautor. s possible. Per jo, com a lectora sempre esper algun regal, algun detall extra. Un gir inesperat a la penltima lnia, una frase capa dobrir un viarany estret i retorut. A Terminal B, aix no hi s. s tot molt ms pla. Fins i tot, en alguns moments, quan lautor posa el punt final a la histria, s quan sembla que comena. Amb tot, dentre la dotzena de relats, mha interessat el penltim, intitulat El colleccionista. Mha agradat el joc en dos o tres nivells de lectura. El metallenguatge. La novella dins la novela. Mha resultat enginys i sorprenent. Potser hauria dhaver estat el darrer de la srie.

Lovely, Antnia Vicens

alcia | 09 Juny, 2009 08:56

LOVELY, Antnia Vicens. Moll, abril de 2009. 78 pgines

Conta Antnia Vicens que aquest llibre se li va aparixer com en un somni, que un mat es va despertar amb la necessitat descriure el poemari. Li va sortir de carrereta, va explicar, encara que sha passat molt de temps refent-lo, reescrivint-lo, revivint-lo.

Magraden els llibres aix!

Lovely s un homenatge de lautora als seus pares. Un homenatge a com van afrontar els temps de privacions que els va tocar viure. s una radiografia dels mallorquins del preturisme. Lacci, si es pot dir aix, el temps potic, arrenca uns anys abans de 39 graus a lombra, la novella amb qu va guanyar el Sant Jordi lany 1967. Est estructurada en petits captols els ttols dels quals sn ben suggeridors: absncies, olors, colors, camins. Amb aquests conceptes ja es pot construir, ja es pot contar una vida. Antnia opta per fer-ho, com fa habitualment, sense estalviar cruesa al lector. La cruesa de la decadncia fsica, i la cruesa del mal moral i emocional que aix provoca en qui pateix aquests canvis, que, sempre sn cap a pitjor. No hi ha lloc per a la contemplaci ni per a la nostlgia. Els poemes sn tan bells que fa rbia dir que contenen un alt grau de denncia, per s aix. Contenen tamb emoci i respecte. Quasi reverncia cap als pares. Vicens no oblida mai que la seua comprensi li van permetre ser qui s, fer el que fa. El to de lhomenatge el dna, en aquest cas un poema dedicat a un objecte inanimat i tant banal com pot arribar a ser una llibreria. Un poema llarg, on agraeix a son pare lesfor, llibres a casa de pobres deia el pare. Una llibreria de caoba vermella que a poc a poc va anar omplint-se daquells objectes tan preuats que tant agradaven Antnia.

Recoman vivament la lectura daquest llibret. Petit i blanc, molt ben editat per Moll a la collecci La Balenguera.

Altres obres d'Antnia Vicens llegides aqu i aqu

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS