Administrar

MISTERIOSAMENT FELI, Joan Margarit

alcia | 09 Desembre, 2008 22:03

Misteriosament Feliç, Joan Margarit. Proa. Els llibres de l'Ossa Menor. Octubre del 2008. 101 pàgines

Vaig començar a llegir aques poemari un dia de la setmana passada en què el cel era un espectacle: L'atmosfera netíssima ens va permetre contemplar les acrobàcies entre la lluna, venus i júpiter. Em va semblar una nit, amb perdó, misteriosament bella.

La felicitat de Margarit és una felicitat que també necessita de moltes acobràcies per ser, per ser feliç. El poeta necessita justificar-se constantment, demanar excuses, demanar-se excuses a sí mateix per tornar a començar a ser feliç. I  quan ho és un poquet, ai, té por, i li venen les ombres que ha de tornar a decantar com si fossin unes cortines de vellut espesses.

El resultat d'aquesta lluita continua és un bell llibre de versos. Un llibre per llegir quan el cel és net i venus s'ensenya tota, i per llegir quan el cel és de plom i plouen desafiaments permanent.

He descobert Margarit aquesta tardor, però ja és un dels meus poetes. Vegeu aquí, i aquí.

El recoman del tot

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS