Administrar

AFTER DARK, Haruki Murakami

alcia | 15 Octubre, 2008 14:08

After Dark, Haruki Murakami. Traducció del japonés Lourdes Porta. Tusquets. Colección Andanzas. Octubre de 2008. 248 pàgines. 17€

Aquest Murakami el vaig trobar sense esperar-lo. Vull dir que em va sortir camí a la llibreria on vaig habitualment. No tenia notícies de la publicació d'aquesta novel·la, però allà estava ella: un munt sencer d'exemplars negres amb una faixa promocional de color blau. I què bé!

M'ho he passat molt bé llegint una obra trista. L'acció transcorre al llarg d'una sola nit, i l'autor té cura que ho recordem perquè a l'encapçalament de cada capítol hi ha posat un rellotge on es veu el pas molt lent de les hores més fosques. Els protagonistes són, com sempre, illes que deambulen, que vetllen o que dormen. Persones sense arrels, que s'estimen gens a sí mateixos. És gent perduda en la ciutat. El darrer tren se n'ha anat i han de passar una nit en blanc fins poder agafar el de primera hora del matí. Així hi ha aquests bars despersonalitzats que no tanquen. Hotels per hores on els oficinistes maltracten les prostitutes xineses. Els encontres furtuits. Els no encontres de personatges que pul·lulen pels mateixos escenaris i no arriben a tocar-se.

Hi ha també, a aquest llibre, petites dosis de finíssima ironia,  i un poc de ciència ficció. Un joc infinit de miralls que són televisors desendollats. El somni que es fa realitat. I realitats que no són el que semblen. I sempre la música, constants referències a les músiques que tant agraden l'autor.

 

El recomàn, és clar, com la resta de Murakamis que he llegit. fins ara.

CAMPO DE AMAPOLAS BLANCAS, Gonzalo Hidalgo Bayal

alcia | 09 Octubre, 2008 15:04

Campo de amapolas blancas. Gonzalo Hidalgo Bayal. Epíleg de Luís Landero. Tusquets. Colección Andanzas. Maig de 2008. 109 pàgines. 12€

 

Vaig comprar aquesta novel·leta perquè em va cridar l’atenció la seua brevetat, i, per què no dir-ho, perquè el volum em resultava atractiu. M’agraden molt els llibres de Tusquets, i m’agrada la fotografia de la portada.  Una compra compulsiva que ha resultat ser una gran compra.

No coneixia Gonzalo Hidalgo Bayal. Segons la solapa de la coberta  té 58 anys i ensenya literatura a un institut de Plasencia. Ha publicat unes quantes novel·les i Rafael Sánchez Ferlosio el va considerar el gran renovador de la literatura espanyola d’aquest segle. Fins i tot el títol d’aquesta obra surt d’una dedicatòria que Sánchez Ferlosio va fer imprimir a una de les seues obres.

Bé. Aquest Campo de amapolas blancas m’ha agradat perquè no hi passa res. Ja n’he parlat algunes vegades a aquest blog. M’agraden els llibres on no hi passa res, on només hi ha literatura. És un llibre que serveix per reposar, per mastegar les frases i arribar a la història que conta sense cap tipus de d’entrebanc, sense enlluernaments, sense sobresalts. 

Està escrita en primera persona, i durant poc més de noranta pàgines, una veu, de qui no sabem ni el nom ni l’edat ni la seua condició, explica una relació d’amistat mantinguda fa 25 anys. I com diu Landero a l’epíleg, ho fa sense massa detalls, perquè s’ha de notar que el temps ha esborrat els matisos que tant agraden els escriptors realistes. A l’amic l’anomena H, la lletra que no sona, perquè a poc a poc, la seua relació va deixar de sonar.

És un relat curt que es llegeix en dues hores, que produeix una certa tristesa generacional, però que eleva l’esperit als gurmets de la literatura. El recoman, sí.

afegit el dèsset de novembre: entrevista a Gonzalo Hidalgo en Babelia

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS