Administrar

EL GRAN VIAJE DE AMBROSE ZEPHYR, C. S. Richardson

alcia | 21 Abril, 2008 16:57

El gran viaje de Ambrose Zephyr, C.S. Richardson. Traducció d'Encarna Quijada. Lumen. Abril, 2008. 174 pàgines.

No em  conec prou per sebre com reaccionaria si durant una revisió rutinària el metge em digués que només em queda un mes de vida. D’això va aquesta obra  de C.S. Richardson. És un llibre petit i atractiu, amb una coberta cridanera, quasi com una guia de viatges, encara que no té ni il·lustracions ni fotografies ni plànols. El formen una sèrie de capítols curtets on es narra aquesta mena de viatge de final de curs. De final de tot. De final de vida.Explica com Ambrose Zephyr, un publicista de cinquanta anys, reb la notícia de la seua pròxima mort i com decideix, amb la seua dona, que escriu sobre literatura a una revista de moda, fer una llista de llocs on anar abans de morir. Tenen trenta dies per a fer-ho, i totes les lletres de l’alfabet. L’alfabet ha fascinat Ambros des de petit, i ara li serveix per fer jocs de paraules, per fer llistes, per posar creuetes damunt el mapa d’aquest viatge de comiat.El gran viaje de Ambrose Zephyr és una faula que fuig del llenguatge emfàtic de les faules. L’autor és un dissenyador gràfic acostumat a crear personatges i situacions amb pocs trets, amb una certa economia de mitjans. Hi ha molt de dolor i molta bellesa a aquest llibre, però hi ha pocs adjectius. També hi ha molt d’amor amb molt poc de sucre, i molt de missatge amb  poques paraules.Em sembla un llibre magnífic. Bellíssim. Una manera digníssima d’assmir el propi final.

EL SEOR BRECHT, Gonalo M. Tavares

alcia | 17 Abril, 2008 09:22

El señor Brecht, Gonçalo M. Tavares.  Traducció de Rita da Costa. Mondadori. Setembre, 2007. 62 pàgines. 11,90 €

El senyor és un altre habitant del Barri dels Artistes que està construint Gonçalo M. Tavares.  Ell diu que es tracta de fer un homenatge de ficció als grans autors. Paul Valéry. Henry Michaux… i ara Bertolt Brecht. Com en els altres volums es tracta de textos breus, a vegades brevíssims, escrits a la manera de. En aquest cas a la manera de Bertolt Brecht.

                    

                                MEDIDAS ARITMÉTICAS

                                     El gobierno corregía los desequilibirios sociales mediante un equilibrio numérico: ponía dos    centinelas      alrededor de cada pobre.

 

És completament absurd dir que cada conte d’aquest volum et fa pensar, perquè totes les lectures fan pensar, però en aquest cas, la reflexió és obligada. El lector no pot passar d’una página a una altra sense aturar-se un momento. Sense rellegir, sense tornar a mastegar, i fins que el mos no està completament digerit, no es pot girar full.

Em sembla que a Saramago li venen ganes de bofetejar en Tavares perquè li fa ràbia que una persona tant  jove, encara no té quaranta anys, escrigui tant bé.

A mi m’encanta. Ja n’he parlat aquí d’altres lectures d’aquest autor que em sembla que no convé perdre de vista. Per cert, m’he perdut l’arribada al barri del senyor Henry, hauré de veure si l’arrepleg.

VISTA CANSADA, Lus Garca Montero

alcia | 09 Abril, 2008 08:12

Vista cansada, Luis García Montero. Visor de poesía, col·lecció  Palabra de Honor. Febrer de 2008. 139 pàgines. 19€

La historia és aquesta: un poeta compleix cinquanta anys i decideix reunir en un llibre els poemes de la seua vida. Els que conten, expliquen o resumeixen la seua vida. El resultat és un petita joia quasi cronològica on hi ha tot de referències a poetes que l’han marcat i juga amb els seus versos per a fer-ne de nous i de propis.  Hi ha llocs i noms propis. Hi ha la poesia compromesa del militant d’esquerres. Hi ha la poesia amorosa del jove efervescent. Hi ha la poesia d’enyor d’aquell que se’n va de casa, i encara que hi torna mai no hi és del tot. És un poemari autobriogràfic. Ja sé que ho són tots, però aquest, concebut de manera expressa per a facilitar la feina als estudiosos de la seua obra.

De Luis García Montero m’agrada l’aparent senzillesa, la facilitat amb que sóc capaç de sebre de què parla. Però també la sensibilitat. No em puc llevar del cap el poema que dedica als seus fills. Hi ha un vers, "Un hijo es un segundo país donde nacemos", que no m’abandona des que el vaig llegir.

Vaig comprar el llibre la setmana passada. Era damunt la taula de novetats d’una llibreria gran, d’aquestes on és molt fàcil fullejar els volums  sense interferències.  Al costat del muntet de Vista cansada hi havia un altre muntet de llibrets molt més modestos, però també acabats de sortir de la impremta. Era la tercera reimpressió de l’Antologia poética d’Angel González editada a Alianza Editorial el 1982 i  actualitzada amb poemes del 2001. També me’l vaig endur, de manera impulsiva. Mentre prenia un cafè vaig caure en el detall de l’amistat que unia el González amb García Montero, i del magnífic pròleg de García Montero a 101+19=120 que vaig comprar a Madrid fa un parell de mesos. Estic ben certa de la sensibilitat del llibreter en posar un al costat de l’altre el mestre, acabat de traspassar, i el deixeble, que farà  cinquanta anys el mes de desembre.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS