Administrar

ELIZABETH Y SU JARDIN ALEMAN, Elizabeth von Arnim

alcia | 27 Mar, 2008 14:22

Elizabeth y su jardín alemán, Elizabeth von Arnim. Traducció de Cristóbal Pera. Lumen. Gener de 2008. 149 pàgines.

Segons expliquen les guardes d'aquest llibret deliciós, l'autora va néixer el 1866 a Sydeny, era cosina de l'escriptora Katherine Mansfield, es va educar a Anglaterra. Va viajtar a Itàlia on va conèixer el comte Von Arnim amb qui es va casar i es va traslladar a viure a la regió alemanya de Pomerània. Va tenir cinc fills, va viure a Suïssa i a la Provença, va ser amant d'H.G. Wells, es va casar amb un germà de Bertrand Russell i va morir als Estats Units l'any 1941.

Em sembla fascinant la vida d'aquesta dona que dóna per a escriure més d'una novel·la de viatges.

Elizabeth en su jardín Alemán és el dietari d'un any de la seua vida, que es pot llegir com un llibre costumista. Es va publicar el 1898 i aquell mateix any se'n van fer vint reedicions. Al llibre, la comtesa Von Arnim encara només té tres filles: la niña de mayo, la niña de abril i la niña de junio. Viu completament obsessionada amb un jardí que és el seu gran refugi d'estiu i d'hivern. Ella és l'ama d'una extensió de terreny immensa que inclou un poble, una esglèsia amb capellà i diverses granges. Tracta els servents com si fossin esclaus, i al seu marit l'anomena el hombre airado. Amb tot, he dit que és una delícia per la naturalitat amb que viu la seua superioritat, com idolatra la natura i els seus processos, com viu el paper de la dona a finals del segle XIX. És sorprenent com ella, que no se separa del seu dietari,  i venera la seua biblioteca, es burla d'una jove anglesa que la visita amb la intenció d'escriure un llibre sobre la vida a Alemanya. Escriure un llibre, una dona? I ara?

A través del pas de les estacions coneixem com és la relació d'Elizabeth amb l'entorn, com li molesten les visites que duren setmanes, com contracten bracers vinguts de Rússia per treballar a les granges. Té un punt d'ironia que només s'aguanta perquè el llibre està escrit fa més de cent anys. Ara en diríem masclisme, mala llet i explotació.

M'ho he passat molt bé llegint aquest relat, un tros de vida, un dietari, que en alguns moments semblava un  tractat de botànica per la gran quantitat de noms de flors, i de varietats de vegetals que hi integra. Von Arnim té molta cura quan descriu els paisatges que l'envolten, quan explica que no li importa seure al jardí en ple hivern amb dos pams de neu, embolicada amb pells i aprofitant una retxeta de sol.

No coneixia l'autora, però, en tenir temps, buscaré "Todos los perros de mi vida", també a Lumen.   

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS