Administrar

NOMS SOCIS, Ferran Torrent

alcia | 23 Mar, 2008 12:02

Només socis, Ferran Torrent. Columna. Gener, 2008. 278 pàgines. 21€

Fa poc més d'un any em declarava torrentiana en aquest mateix blog. Ferran Torrent em sembla un tipus intel·ligent, i crec que ha fet molt per augmentar la nòmina de lectors als Països Catalans. Ferran Torrent em sembla incasellable, és un gènere en sí mateix.  Els primers Butxanes em van semblar magnífics. Torrent és intel·ligent i ha sabut fer de la literatura la seua professió.

Dit tot l'anterior, ara em faig una pregunta: calia que Ferran Torrent escrivís Només socis?

És molt probable que es tracti d'una novel·la escrita per complir un contracte. Mentre l'anava llegint descobria un autor desencantat del seu ofici, cansat, avorrit de sí mateix. Necessitat d'idees. Com si el temps se li tirés damunt i Planeta li demanés un original perquè ha de traure una obra cada any i mig aproximadament. I en aquest pla, Torrent, que és llest i té molt d'ofici, es va inventar aquesta història, arreplegant retalls d'aquí i d'allà, afegint pedaços i internacionalitzant la història (un viatge a Viena de dos dies d'un dels personatges)

Em sembla patètic que ell mateix s'invente un sòsias i l'anomeni Ferran Torres, i que sigui un novel·lista sense idees. Potser a Torrent li fa gràcia, però a mi no me n'ha fet gens ni mica. Recupera antics personatges, antigues obres seues i els canvia el títol... Paul Auster ho va voler fer a Viatges per l'Scriptorium però em sembla que tampoc no va reeixir en l'intent.

La història de Només socis és del tot inversemblant des del principi: Gilet està massa a prop de València perquè serveixi d'amagatall per a Butxana i per a Tordera, i a partir d'aquí tot és un seguit de carambol·les i casualitats que no s'aguanten. En una altra demostració d'avorriment absolut, Butxana s'ho pregunta al final de la novel·la, com és que ha estat víctima de tantes casualitats. La resposta és senzilla: perquè Torrent-Butxana-Torres... tenen un contracte firmat amb una multinacional de la fabricació de llibres. A la primera meitat del llibre pràcticament no hi passa res, i cap al final tot es complica molt. Butxana és una caricatura de sí mateix.

Em sap tant de gréu haver d'escriure això. Però quan vaig encetar el blog em vaig proposar que diria exactament el que sentia després d'haver llegit cada una de les obres que passessin per les meues mans. Només socis té una cosa bona: a pesar de les prop de 300 pàgines, l'obra es llegeix en dos capvespres. Torrent continua dominant la tècnica dels diàlegs per fer avançar la narració.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS