Administrar

PREMI ARTE I PICO

alcia | 08 Febrer, 2008 15:05

                                   ARTE Y PREMIO

 

Aquest weblog, juntament quatre més, ha rebut el Premi Arte y Pico, creat per Eseya i atorgat per Tinta Xinesa  Moltes gràcies!
Les regles d'aquest premi són:

- Cal triar cinc blocs que es consideri que són mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat bloguera, sense tenir en compte el seu idioma.
- Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc per tal que tots el puguin visitar.
- Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat el premi.
- Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Arte y pico per tal que tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.
- Exhibir aquestes regles.

Així idò, atorg  aquest premi als weblogs:
-llegeixes o enriqueixes
-llegeixes o què
-més llibres més lliures
-tirant al cap
-ariadna al laberint grotesc

 

VOST JA HO ENTENDR, Caludio Magris

alcia | 06 Febrer, 2008 15:10

Vostè ja ho entendrà, Claudio Magris. Traducció d'Anna Casassas. Edicions de 1984, setembre de 2007. 60 pàgines.

Un monòleg. Un monòleg curt i intens. Una dona s'està a una "casa de repòs" i dóna les gràcies al seu director perquè li ha permès sortir  i estar amb el seu marit. La dona és Dona. I la casa és la Casa, que realment és.... bé, els lectors ja ho entendran.

M'agraden molt els monòlegs quan són com aquest: presumptament directes, curts i intensos. Trob que es tracta d'un recurs  literari que per ser bo  ha de ser molt bo. Aquest de Claudio Magris m'ha atrapat des del principi. I des del principi he volgut sebre més de la Casa i de Dona, i del seu marit que és un poeta. Ella en parla molt, però no en parla prou, i això m'agrada. En tan poques pàgines assistim a diferents canvis d'humor de la Dona que parla, a canvis de to, a canvis d'actitut.

És un llibre molt curtet, molt agradable. Molt ben escrit. S'ha de llegir tot d'una, al sofà, mentre un es beu una o dues tasses de cafè.

Em sembla que els aficionats a l'escriptura creativa el podrien agafar com a exemple d'eficàcia i de preciosisme a l'hora d'escriure un monòleg de seixanta pàgines.

El recomàn, clar.

 

LLIBRE DELS FETS. de la submissi de menorca

alcia | 02 Febrer, 2008 09:16

[DE COM EL REI ENVIÀ MISSATGERS A MENORCA PER ACONSEGUIR LA SEVA
SUBMISSIÓ]
I manàrem a en Bernat de Santa Eugènia, a don Assalit de Gudar i al comanador, que
era qui ho havia aconsellat, que cadascú d’ells hi anassen en una de les galeres i que els
diguessin que nós havíem vengut amb la nostra host i que no volíem la seva mort; i que
ja havien vist i oït què els havia esdevingut als de Mallorca que no s’havien volgut
rendir a nós, en prendre’ls. I que, si ells es volien retre a nós i fer amb nós com feien
amb el rei de Mallorca, els acceptaríem. I que si s’estimaven més la mort i la presó que
venir a la nostra mercè, no els podríem lliurar, que haurien de passar per allò.
I per un alfaquí nostre de Saragossa, anomenat don Salomó, germà de don Bahïhel, els
férem fer carta de creença, en algaravia, per tal que es fiassin d’aquells tres que els
dirien el missatge en nom nostre. I encara els diguérem que nós ens acostaríem al cap de
Pera, des del qual hi ha, anant a Menorca, fins a trenta milles de mar; i que quan
sabríem la seva decisió allí ens trobarien.

[DE L’ARRIBADA DELS MISSATGERS A CIUTADELLA]
I férem navegar les galeres amb els missatgers de nit; i l’endemà arribaren a Menorca,
entre hora nona i vespres. I l’alcaid i tots els vells i el poble de la terra eixiren contra les
galeres al port de Ciutadella, i preguntaren:
—De qui són les galeres?
I digueren que del rei d’Aragó, de Mallorca i de Catalunya, i que eren missatgers seus
que anaven cap a ells. I els sarraïns, quan oïren això, feren que tots els altres sarraïns
deixassin les armes i les posassin a terra. I els digueren que fossin benvinguts i quedesembarcassin segurs i estalvis sobre la garantia dels seus caps, i que els tractarien amb
plaer, honor i amistat.
I les galeres posaren les popes en terra. I ells havien enviat a cercar almatracs, estores i
coixins, per tal que seguessin i es reunissin. I tots tres eixiren de les galeres, amb un
jueu que nós els havíem donat per intèrpret. I l’alcaid, el seu germà i l’almoixerif —el
qual nós, després, férem rais de Menorca, que era natural de Sevilla—, i tots els vells,
escoltaren amb gran atenció i amb gran acatament la carta i el missatge que nós els
havíem enviat, i digueren que prendrien acord.

[DE LA RENDICIÓ DE L’ILLA DE MENORCA]
I, quan vengué el matí, i els sarraïns hagueren fet la seva oració, l’alcaid, el seu germà,
l’almoixerif, els vells i uns tres-cents moros, dels millors homes de l’illa, eixiren i
digueren que agraïen molt a Déu i a nós el bon missatge que els enviàvem, que bé
comprenien que no es podien defensar per molt temps de nós; i que farien escriure,
d’acord amb nós, el pacte que ells farien. I els tractes foren aquests: que deien que l’illa
era molt pobra i que en aquella illa no tenien lloc on poguessin fer sementer que bastàs a
la desena part de la gent que hi havia; però que ens tendrien per senyor seu, i que allò
que ells tendrien ho partirien amb nós, perquè era just que el senyor rebés una part del
que tenien els seus homes. I així, que ens donarien cada any tres mil quarters de forment
i cent vaques i cinc-cents caps de bestiar, entre cabres i ovelles; i que nós els féssim un
document per garantir-los que els guardaríem i els defendríem com a homes i vassalls
nostres; que aquest pacte el complirien a nós i als nostres per sempre.
I digueren els nostres missatgers que encara haurien de fer una altra cosa, és a dir, que
calia que ens donassin potestat sobre Ciutadella i el puig on està el castell més gran de
l’illa, i que, si hi havia altres fortaleses, que ens en donassin la potestat sobre totes. I ells
hi consentiren per força i a desgrat, però finalment es posaren d’acord i digueren que, si
nós ho volíem, ho farien; perquè havien sentit a dir que nós érem bon senyor per a la
nostra gent, i que ells tenien esperança que així ho seríem amb ells.I en aquest pacte, això és, en fer els documents i fer-lo jurar sobre l’Alcorà a tots els
homes majors i millors de l’illa, hi estigueren tres dies per acabar-ho. I don Assalit féu
escriure als documents que cada any ens donassin dos quintars de mantega, i dos-cents
bessants i barques per a transportar bestiar.
I, mentre estiguérem al cap de Pera, esperant sempre les galeres amb els missatgers que
nós havíem enviat, férem cada dia aquells focs que havíem fet la primera nit.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS