Administrar

LA PASSI SEGONS G.H., Clarice Lispector

alcia | 17 Octubre, 2007 07:32

La passió segons G. H., Clarice Lispector. Empúries Narrativa. Juliol de 2006. 158 pàgines.

El primer llibre de Clarice Lispector que vaig comprar es deia La hora de la estrella. Era l'any 1989 i  l'editava Siruela, amb aquell estil característic de tapa dura i paper de qualitat. Em va costar entrar en el text, i també em va costar sortir-ne. Molts anys més tard, durant unes vacances d'estiu em vaig topetar amb un altre llibre de Lispector també a Siruela: Agua viva. Encara em va resultar més dificultós perquè Lispector estirava el llenguatge com un xiclet, el retorçava tant que a vegades havia de lluitar contra una teranyina per arribar a intuir-ne el significat. En tot cas, el bon gust dominava damunt les dues obres, de l'any 1977 la primera, i del 1973, la segona. Ambdues escrites després de l'accident domèstic que li va fer cremades greus i li van causar una depressió brutal.

Ara, alguns anys després, he trobat un  altre Lispector. En català, aquesta vegada. La passió segons G.H. és un text de l'any 1964 que m'ha semblat d'una modernor que haria de fer avergonyir alguns autors que es pensen modernets.

Evoca Kafka i en teoria explica les males relacions d'una dama burgesa amb els escarabats. En realitat, Clarice Lispector explica les males relacions amb ella mateixa. Continua exhibint un llenguatge brutal i enlluernador. El raig verbori és la reflexió, la manera d'explicar-se el món d'aquesta autora brasilera nascuda a Ucraïna. És fàcil dir que l'escarabat és la metàfora. Ho és.

M'agrada Clarice Lispector perquè és estranya. Perquè les seues obres que he llegit, tot i que són breus, em demanen atenció. No me les puc llevar de damunt en un capvespre ociós. A vegades, és bo que tots els sentits estiguin concentrats en la lectura. També el de l'olfacte i el del tacte. A vegades és bo llegir a poc a poc.

Recomàn aquest o qualsevol altra obra de Clarice Lispector a qui vulgui gaudir amb la literatura que no està a les taules de novetats de les llibreries, que em sembla que també n'hi ha de lectors d'aquests.

INSLIT SOMNI, INSLITA VERITAT LA MERAVELLOSA LLEGENDA DE L'INTRPID AERONAUTA DON JOAQUN DE LA CANTOLLA Y RICO, Lolita Bosch

alcia | 11 Octubre, 2007 10:40

Insòlit somni, insòlita veritat La meravellosa llegenda de l'intrèpid aeronauta Don Joaquín de la Cantollay Rico. Lolita Bosch. Empúries Narrativa. Setembre, 2007. Il·lustrat per Elisenda Estrems. 87 pàgines. 11,31 €

Un títol extremadament llarg per un llibre tan curt. Dic llibre, no dic novel·la. No sé si dir conte. Potser relat és la paraula que millor li escau a aquest constructe que ens presenta la nostra Lolita Bosch.

Li vaig sentir dir la setmana passada que ella i altres autors mexicans n'estan farts d'aquella denominació del  Méjico-mágico. Amb tot, després de llegir aquest text, i només per respectar els desitjos de l'autora, m'atreviré a dir que Mágico, no, però talvegada sí, post-mágico.

El més sorprenent d'aquest relat ja no és l'originalitat del tractament, que no esperàvem altra cosa de l'autora, ni la inclusió d'il·lustracions. El millor, el més sorprenent, és que el tal Joaquín de la Cantolla és un personatge que va existir de veritat. Ell i la seua obsessió per volar. Per fer volar Mèxic.

Potser és anar massa enfora. Ja sé que no tenen res a veure, però mentre llegia L'insòlit somni, insòlita....  em venien al cap algunes obres de Miguel Angel Asturias (ja sé que és de Guatemala, ja sé que Lolita Bosch no vol sentir a parlar del realismo mágico... ja ho sé...) Però aquesta és la gràcia que m'ha fet aquest text de Lolita Bosch: he passat sense donar-me'n compte de Don Jóaquín de la Cantolla a El hombre que lo tenia todo, todo, todo.... en una edició de Bruguera de butxaca que he recuperat de la meua biblioteca.

Recomán, com no? llegir aquesta obra. Encara que sigui per a desintoxicar-nos de tantes i tantes impostures. De tanta importància que es volen donar últimament alguns autors catalans i no catalans... Aire fresc. Gràcia. Despsarpajo i Descaro (que ho dic en castellà perquè em sonen més plàstiques aquestes dues paraules)

A Llegit ja hem comentat altres novel·les de Lolita Bosch:

Qui vam ser, Tres historias europeas i Elisa Kiseljak

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS