Administrar

CERTITUDS IMMEDIATES, Miquel Bau

alcia | 18 Setembre, 2007 10:24

Certituds immediates, Miquel Bauçà. Empúries, Narrativa, setembre de 2007. 303 pàgines. 20 €

 No en sé de comentar llibres de poesia. No en sé. M'agrada llegir-la, i m'agrada recomanar-la. Així és que després de la borratxera de plaer que vaig obtenir llegint els Rudiments de Saviesa, a la mateixa col·lecció, m'he llançat com boja a les Certituds. I no en diré res. Només deixaré aquí un parell de tasts perquè qui vulgui s'hi capbussi i en gaudeixi d'aquests heptasíl·labs com guinavets esmolats que tallen la pell de la vida. També de la mort.

-La mort, veig que no et suscita/ el menor interès... -Cap,/ És la cosa més gregària,/ no el fet: el tractament./ I tothom se n'aprofita:/ els poetes més dolents,/ les madones i els murris./ La cridòria és infernal./ I, després, els cementiris./ Tot plegat, molt repugnant./ És un mèrit, abstenir-se'n.

 

-Jo navego sense brúixola:/ cada estrella és la del nord./ -No pot ésser: la pots veure,/ sí, però no pots saber/ on et trobes, de la Terra./ -És que estic magnetitzat:/ el cervell: de magnetita...

 

Un darrere l'altre, per ordre alfabètic, textos per anar omplint forats a la nostra animeta malalta.

Només voldria fer un parell de retrets a l'editorial: Tant a Rudiments com a Certituds, hi posen l'afegitó de "Narrativa". Per què?. I encara una altra: per què al volum no hi ha un estudi de l'editor, la persona que ha recollit aquesta obra pòstuma i ha decidit editar-la. Trob a faltar explicacions que contextualitzin aquest recull, com han fet els d'Anagrama amb l'obra pòstuma de Roberto Bolaño.  Em sembla que hauria arredonit el llibre.

Recoman a tothom aquest poemari que no ho és, o aquesta narrativa que no ho és. Ho podríem deixar en manual d'instruccions per a moments delicats. 

 

L'HOME MANUSCRIT, Manuel Baixauli

alcia | 01 Setembre, 2007 20:18

L'home manuscrit, Manuel Baixauli. Proa, juny 2007. 209 pàgines.  17,39€. Premi Mallorca 2006.

Que bo! Ella llegia i llegia i no volia que s'acabàs, volia que Ell continuàs escrivint per a Ella. Que el manuscrit fos infinit com Ella volia que fós la vida d'Ell.

Perdó. No puc evitar que em vessi un  ram d'emoció després d'acabar de llegir aquesta novel·la.  Em sembla un molt bon llibre. Literatura. Que bé. Quin gust per les paraules, per l'estil. La imaginació al servei d'una història que va creixent a mesura que les paraues s'enfilen una al costat de l'altra. No és una novel·la sobre els dietaris ni el dietarisme. Ni sombre la grafomania. És una novel·la sobre la literatura. Sobre la necessitat d'escriure i de ser escrit. La necessitat de reduir-ho tot a literatura, a uns quants fulls, a unes frases, a una parula, a un gest,... diu Ell.

A mesura que van passant les pàgines, el lector deixa de ser-ho per començar a ser protagonista, per veure's enredat dins la teranyina aferradissa que forma la història. Per ser un dels protagonistes que es repeteixen i s'encadenen i adquireixen personalitats diferents que són la mateixa. Que són i que no són. Viure dins un quadern i deixar que Algú ens escrigui. Un bon pla per aquest cap de setmana, no?

És la primera obra que llegesc de Baixauli, i m'ha entusiasmat. No sé com deuen ser les dues anteriors, també premiades. Miraré de trobar-les.

Després de tot el que he escrit més amunt, és evident que recoman la novel·la a tothom que ho vulgui passar bé engolint i digerint paraules. Literatura, sí.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS