llegit

En las nubes, Ian McEwan. Anagrama, febrer 2007. 2ª Edició. Traducció de Juan Manuel López Guix. 147 pàgines. 14,25¬

Vull deixar de ser Alícia. Vull ser Peter Fortune i viure als núvols. Vull que em passin les coses que li passen a aquest xaval de deu o dotze anys, que, contràriament al que es pot pensar són els millors anys de tots. I són els millors perquè només en aquesta frontera entre la infantesa i la maleïda adol·lescència, els sentits estan prou oberts per estar als nuvols i ser-ne conscient. Per estar als núvols i gaudir-ne. Vull ser Peter, vull viure als núvols, o dins el cos d'un gat, o dins el còs d'un nadó. I vull anar de vacances a Cornualles i tenir una germana Kate...

En las nubes són set relats curtets. Set aventures pràcticament surrealistes explicades amb molta naturalitat. Són relats deliciosos que he anat espaiant, llegint-ne un cada dia, després de dinar, amb el cafè i el silenci de la casa buida. Disposada a que em passés alguna cosa extraordinària com a Peter. Però jo no he tingut tanta sort.

En las nubes s'ha publicat ara a Anagrama, però l'obreta és del 1994, anterior per tant al tant celebrat Dissabte que va batre tants rècords l'any passat. El recoman a tothom que vulgui passar bones estones llegint contes de... fades?