Administrar

TARD O D'HORA, Marc Granell

alcia | 20 Febrer, 2007 11:03

Tard o d'hora, Marc Granell. Editorial Denes. Edicions de la Guerra. Març, 2006. 71 pàgines.

Marc Granell és un poeta fi. Un poeta entès a la manera clàssica. Un home madur que com la majoria dels poetes canta a les coses quotidianes com ara  l'amor, el dolor, la guerra. Parla de la mar, dels records i dels amics morts. Versos lliures agrupats en cinc capítols o llibres.

Aquest recull és un llibret per a llegir-lo a poc a poc, un capvespre de poca feina, de música tranquil·la. Tal vegada també són versos per a llegir en companyia. Per a llegir-los a la companyia. Aquests poemes de Granell  s'han de llegir per assaborir la feina feta a cada vers. Em sembla que no s'hi han de  cercar dobles o tercers sentits. Els versos de Granell diuen el que diuen. Em sembla que és un bon autor per aquells que volen començar a llegir poesia. Per aquells que tenen por a la poesia.

Un tast: dos versos d'un homenatge a Machado: "la infància és aquell sol que miraves/ pondre's ahir per última vegada"

Ja ho he dit altres vegades, i no em cansaré. En temps tan convulsos com aquests. En dies en que es diuen paraules tan lletges com les que mpastifen els nostres dies, la poesia és un bàlsam. L'àloe Vera que recoman avui és Marc Granell.

KAFKA EN LA ORILLA, Haruki Murakami

alcia | 15 Febrer, 2007 15:12

Kafka en la orilla, Haruki Murakami. Tusquets, novembre de 2006. 584 pàgines. 24€.

Ja he perdut els comptes de les novel·les de Murakami que he llegit, però cap m'havia trasbalsat tant com aquesta. Vull dir que em sembla que Murakami ha fet diana  si és cert allò que diuen que no ets la mateixa persona després d'haver llegir una bona novel·la. Alícia no és la mateixa lectora d'abans. 

La primera conseqüència d'això és que no sé què contar d'aquesta obra. Què he de dir? Què és un gran somni? Què és un trencaclosques tridimensional? Que les peces s'han d'encaixar amb una cura absoluta, anant alerta de no tocar-les més del necessari. Que a poc a poc es van tancant els cercles previstos, però que neixen esqueixos i ulls que s'han d'introduir a les escletxes corresponents.

Kafka en la orilla és una gran novel·la. Em sembla que el lector que s'hi enfronti ha d'estar predeterminat a acceptar certes premises o afirmacions extraordinàries que en el fons no són res més que anècdotes. Que la importància de l'obra és el que queda després. El que fa que a les tantes de la nit no vulguis apagar la llum,  o que quan vas al mercat pensis en Nakata o en Kafka Tamura.

Bé. Tantes pàgines i tant poc comentari. Ho sent. Tanta sort que no m'he de guanyar la vida ressenyant llibres a un diari, perquè m'acomiadarien si això fos tot el que sóc capaç de contar de la novel·la de Murakami.

Ah, per cert, la recomàn amb fervor. A banda de totes les reflexions metafísiques que un pugui fer sobre la novel·la, a les seues pàgines hi ha també un receptari de cuina japonesa, i una guia turística. Ara estic absolutament intrigada per veure quina serà la pròxima cosa que ens regalarà el senyor Haruki Murakami. 

VOLA'M SA LLUNA, Cris Juanico

alcia | 07 Febrer, 2007 08:47

Vola'm sa lluna, Cris Juanico amb Original Jazz Orquestra i Taller de Músics. Musica Global.

M'agrada en Cris Juanico. M'agrada la seua veu, les cançons que fa i el seu posat davant la vida. Així és que Vola'm sa lluna és un regal. En aquest cas ha agafat estandars de jazz i els ha fet seus. Els canta en el seu català de Menorca acompanyat per un grup de músics amb els quals no deixa de descobrir les possibilitats de la seua veu. No cal dir massa coses més d'aquest disc, molta gent ja el coneix. Només una recomanació: provau de posar aquest cd al reproductor del cotxe i posau-vos a conduir... A veure on arribau. Ta vegada a la fi del món.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS