Administrar

EL LIBRO DE LAS ILUSIONES, Paul Auster

alcia | 23 Agost, 2006 10:02

El libro de las ilusiones. Paul Auster. Compactos Anagrama. Maig, 2006. Tercera edició. 338 pàgines. 9€.

El més habitual és que Alícia escrigui les notes sobre els llibres que llegeix inmediatament de tancar la darrera pàgina de cada obra. Només en algun cas ha deixat passar unes hores o potser uns dies abans de fer-ho. Aquesta vegada, amb “El libro de las ilusiones” s’ha llançat directament a l’ordinador. No ho pot evitar. Aquest home és increíble. M’ha engatussat amb la història d’un home que no em va ni em ve, Héctor Mann, i m’ha fet recórrer pels viaranys que a ell li han vingut amb ganes. Mentre el llegia he tngut la sensació que l’amic Auster s’ho va passar bomba escrivint aquesta novel•lassa. Escrivint i estirant el cap d’una hostòria inexistent, però amb la qual ha teixit una teranyina de la qual el lector no pot ni vol escapar. Durant alguns moments en que he recobrat la lucidesa he pesnat: “bandarra: m’estàs posant unes sabates que no puc arrossegar, m’enganes, però com m’agrada que m’enganis”.

Ja sé que és mlt barroer establir comparacions entre llibres d’un mateix autor, però em sembla que, de tots els de Paul Auster que he llegit, és el que més m’ha agradat. Justament per això, perquè és capaç de conduir la caravana de formigues a través de camins difícils i inexpugnables. És pura màgia. Malabarisme amb les paraules. En aquest cas s’ajunten la mestria d’Auster amb la troballa d’una història enlluernadora.

Llegiu-la. No puc dir res més. Llegiu-la, i mentre us duri viureu dins un món irreal però addictiu.

CENTAURES, Merc Foradada

alcia | 17 Agost, 2006 09:24

Centaures, Merc Foradada. Cossetnia edicions. Novembre, 2005. 238 pgines. 13,50

Me lhan deixat, aquest llibre. Em passa poques vegades. Vull dir que no magrada manllevar llibres, per jo s que en deix. Sobre tot aquells que mhan agradat molt. Em fii dels gustos de la persona que mha passat Centaures, i per aix estic doblement decebuda. No coneixia lautora. He buscat per internet i he trobat poques coses a banda del que diu la solapa del llibre. s llicenciada en filologia catalana, ha estat professora i ara s regidora a lajuntament de Vilanova i la Geltr.

Centaures s un pamflet. Molt ben ecrit, per un pamflet al cap i a la fi. I encara pitjor: amb un final presumptament feli. Em sembla que ja he comentat altres vegades que com a lectora tenc aquest prejudici: desconfii de les histries amb final feli. Potser aix em desautoritza per a comentar lobra, ho reconec, per aix pos les cartes cara amunt.

Un cant a la vida? Aix venen Centaures a la contracoberta. De vida i de dignitat, es parla, presumptament. No ho s.

Formalment, la novella s impecable. Lautora domina b la tcnica del flash-back, i el lxic s molt ric. Hi ha metfores molt ben aconseguides. Imatges curioses i esferedores. Est molt ben treballat. En alguns moments aconsegueix entabanar el lector que se sent atret per la histria encara que no li acabi dagradar. En canvi, lestrucutraci per captols i els ttols que hi posa deixa veure massa larquitectura, les bastides de lobra que haurien de quedar dissimulades. Per mi sobra tot el primer captol, el de la protagonista quan s petita. Tamb s del tot prescindible la nota final, on lautora explica don li hqa vingut la idea. Duna notcia, dun fet real.... Com tantes histries que conten els narradors: de la vida trauen els arguments i els personatges, don si no?

No obstant, el ms carregs s la moralina final. Tot aix de la dignitat. Morir no ho s un acte digne. No ho s en cap cas.

Nota: Desprs de rellegir aquest post veig que s el comentari amb ms mala llet dels que he fet fins ara. Ho sent. Quan vaig iniciar la srie em vaig proposar ser completament sincera. Contar com em sentia desprs de llegir un llibre. Aix s el que he fet fins ara. Ah, i tenc un altre Auster comenat: El libro de las ilusiones.

CRNIQUES D'UN MIG ESTIU, Maria Antnia Oliver

alcia | 14 Agost, 2006 09:27

Cròniques d'un mig estiu, Maria Antònia Oliver. Club editor. El club dels novel·listes. Abril, 2006. 186 pàgines. 16€

És una festa que El Club editor hagi reeditat aquesta història escrita per una debutant Maria Antònia Oliver l’any 1969. L’autora, que només tenia 23 anys quan la va enviar als Premis Palma, l’ha revisada ara i n’ha coregit algunes coses, però no li ha llevat res del que la feien genuïna.

"Cròniques d’un mig estiu" és un relat en primera persona fet per un al.lotell de poc més de deu anys criat a la Mallorca més profunda i rural, i a qui son pare “lloga” per a fer de botones a un hotel de la platja a Ciutat. El context és de sobres conegut. L’explosió del turisme a l’illa de Mallorca durant els anys 60. L’obra conta, per tant, el viatge iniciàtic d’aquest fillet que des de l’ascensor de l’hotel de luxe i carregant maletes que pesen més que ell descobreix el món: la mar, els estrangers, l’amistat, el sexe, les relacions laborals, els desficaciats negocis on tot valia per tal d’omplir les habitacions de l’hotel. Riu i plora. I pinta i se’namora. I es fa preguntres, I renega i torna a plorar.

El que m’ha fascinat d’aquesta mena de dietari és que des de la primera pàgina l’autora aconsegueix que el lector estigui llegint el que ha escrit el menut. Maria Antònia Oliver desapareix completament. Tot és tendresa en aquesta novel•la. Hi ha, no obstant, un puntet àcid en la relació del fillet, que és orfe de mare, amb son pare. Més amunt hem posat voluntàriament l’expressió “son pare lloga el xaval” . I és que les coses són així. A les illes es deia així. Textualment, els pares llogaven els seus fills per a treballar pràcticament com a exclaus a les feines del camp, com a criades les filletes, o com a cambrers els fillets, i eren els pares els encarregats de cobrar el sou, en aquest cas, el “lloguer”.

D’altra banda, "Cròniques d’un mig estiu" és un exemple magistral de com la varietat mallorquina del català pot esdevenir llengua literària si està al servei d’una bona història. El relat està tot escrit en salat, i a més, Oliver utilitza expressions locals que contribueixen a donar-li el sabor d’allò autèntic. Però alerta, res a veure amb el costumisme, amb l’ensaïmada o amb les corregudes de toros de què es parla en el llibre. El lector que s’enfronti a aquest text ho ha de fer amb els ulls de la curiositat. Crònica d’un mig estiu és, a banda d’una novel•la deliciosa, un testimoni de com el sector turístic va començar a caminar a la Mallorca dels anys 60. El recomàn obertament.

LA MUSICA DEL AZAR, Paul Auster

alcia | 04 Agost, 2006 08:49

La música del azar,Paul Auster. Compactos Anagrama. Març, 2006. Vuitena edició. 251 pàgines. 6,65 €

Si hi ha algun lector habitual d’aquest blog ja sabrà que Alícia és una declarada paulasteriana. Per tant, que no s’esperi cap sorpresa. Aquesta novel•la també m’ha agradat molt.

Només lament una cosa: haver arribat un poc tard a aquest autor, i haver llegit les novel•les de manera desordenada en el temps. És a dir, em sembla que hauria xalat més si hagués tingut en compte l’ordre cronològic en que les va escriure per a anar entrant en el món d’Auster. És per això que m’atrevesc a dir que amb "La música del azar", l’autor de Brooklyn posa les bases del que seran les seues obres del futur. És com el document fundacional de la teoria de l’atzar, de la casualitat motivada que han d’anar omplint de contingut les seues següents novel•les. A "La música del azar" aquestes casualitats són prou més contingudes que a la desmelenada "Bogeries de Brooklyn", però amb tot, els seus resultats són molt més durs i irreversibles.

La novel•la es deixa llegir molt bé. Al principi, el lector té la idea equivocada que es troba davant de la típica novel.la de carretera americana. Un bon cotxe, dòlars, i kilòmetres de territori per explorar en soledat mentre el protagonista intenta fer net el seu passat. És per això que el contrast és bestial quan a partir de mitjan obra trobam aquest mateix home tancat dins un remolc i construint un mur de pedra. Per què? Per casualitat. Perquè va arreplegar un xaval que feia autoestop i estava ferit. La casualitat. L’atzar de la trobada. Ell que no era partidari d’arreplegar ningú, que valorava la soledat com un tresor, arreplega un jove i uneix el seu futur al d’ell.

A partir d’aquí, Auster desplega tota la seua tècnica, tota la capacitat narativa per fer entrar el lector dins una història claustrofòbica que té un únic final previsible.

El final és l’únic aspecte on fluixeja Auster, i no és la primera vegada que faig aquesta observació. L’obra no podia acabar de cap altra manera, però tal vegada s’huaria pogut recrear una miqueta més. No precipitar-se tant. Segur que li quedava munició a la recambra, per què la reserva?

En tot cas, una bona lectura que recomàn obertament.

CREUER D'ESTIU, Truman Capote

alcia | 01 Agost, 2006 09:33

Creuer d'estiu, Truman Capote. Empúries/Anagrama. Març 2006. 137 pàgines. 13.30 €

Ah, que bé! Quina lectura més plaentera.

Una part fonamental del llibre és l’epíleg que signa Alan U. Schwartz, amic i fiduciari de Capote que va decidir l’any passat la publicació d’aquesta obra inèdita escrita l’any 1943 per un autor que començava a tenir notorietat i que ja apuntava lluny en el que hauria de ser la seua carrera.

És el relat breu de com la vida li pot canviar a una jove novayorquesa benestant quan es queda sola un estiu i du fins a les darreres conseqüències la seua relació amb l’empleat d’un pàrking. És deliciosament pessimista.

Corprèn la modernitat amb que està escrita la història. El llenguatge planer, les paraules com a bisturís d’alta precisió. La poca lleugeresa del que conta a pesar de com ho conta. Hi ha altíssimes dosis d’acidesa que Truman Capote amolla aquí i allà per a criticar les convencions i l’estil de vida americà, les extremes diferències socials que s’estaven implantant al país després de la segona guerra mundial.

La publicació al nostre país d’aquesta obra inèdita de Truman Capote ha coincidit amb l’estrena de la pel•lícula presumptament biogràfica de l’autor. És un pecadet menor que es pot perdonar a l'editorial perquè l'obra s'ho val.

En recomàn ferventment la lectura.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS