Administrar

EN EL CAMINO, Jack Kerouac

alcia | 11 Juny, 2006 09:41

En el camino, Jack Kerouac. Compactos Anagrama. Novembre, 2005. Vintena edició. 364 pàgines. 8,50 €

Vaig comentar a un post anterior que estava llegint aquesta novel·la que des de fa anys es considerada de culte, necessària per a conèixer i comprendre els inicis de la cultura i la generació beat. La vaig cercar en català a diverses llibreries de la ciutat i no vaig tenir sort. Finalment em vaig envestir amb el llibre a una d'aquestes botigues d'aeroport que em fan tanta ràbia però que no puc evitar entrar a xoroiar abans d'agafar un avió. Ho vaig interpretar com una metàfora: en Sal Paradise es passa tota la història viatjant per caretera, jo estava a punt d'agafar un vol domèstic, d'aquests que sembla més propi de Memòries d'Àfrica per la petitesa dels avions i l'estretor de l'habitacle en que ens hem d'encabir una seixantena de persones.

La vaig agafar amb gust. M'agraden les novel·les que comencen amb una bona frase. "Conocí a Dean poco después que mi mujer y yo nos separásemos". A mi em sembla bona, em convida a llegir. Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció és que a pesar que està escrita a finals dels anys cinquanta del segle vint, manté una certa modernitat en el llenguatge. De fet, alguna de les expressions que Kerouac utilitza han quedat fixades en la parla popular de diverses generacions de joves.

Pel que fa a la història que conta, ja és molt conegut el viatge iniciàtic de Sal Paradise creuant els Estats Units, visitant ciutats com Nova Orleans, San Francisco, Xicago. Sortint i tornant a Nova York. La filosofia barata la deix de banda perquè em fa vessa dir que el Sal que torna a casa no és el mateix que va sortir amb unes espardenyes una nit que plovia molt. Ja se sap que això del camí, ja sigui el que es fa per creuar un continent, per anar a Santiago, o per seguir Escrivà de Balaguer, serveix per a purificar, per a perfeccionar i, a vegades, per a capgirar cervells.

En alguns moments se m'ha fet pesat, tal vegada l'he llegit fora de temps i fora d'edat. Amb tot, no em penedesc d'haver-lo atacat. Era un deute que tenia pendent, i l'he complit. Tal vegada com aquest deure de fer el camí?. No ho sé, però a vegades pens que és ben absurd que una activitat que faig per plaer com és llegir, la prostituesqui amb obligacions, amb autoimposicions de lectures que no faria de manera espontània.

MANEL GARCIA GRAU

alcia | 06 Juny, 2006 06:41

El vaig conèixer l'any passat. Tenim amics comuns. Ahir va morir. El millor que tenen els poetes és que quan es moren encara són amb nosaltres. Quan mor un poeta, la seua veu continua viva. Manel hi serà sempre.

Aquest poema que reproduesc aquí es titula TRANSCURS, el va publicar l'any 1988 dins el "Quadern d'estances".

....

Recorda sempre que un dia t'és atorgat sols una vegada

i en el camí desconegut de la nit

no existeix pietat per aquell que dubta.

Més tard serà tard

i ara ja és tard, i a nosaltres

sols ens queda allò que el temps no ha consumit,

aquest lent i silenciós vestigi que allò no viscut deixa

en la pell arbrada i ferida dels mots.

El temps

ja no es detindra. Prompte serà demà

i a nosaltres encara ens resta el present per viure.

Ja és hora de conèixer

quin és l'humil espai d'història que ens pertoca

i quina l'íntima actitud per dignificar-lo.

Recorda i camina,

després de les paraules ja poca cosa et queda

i sols és aquest transcurs càlid de les aigües

el que t'atorga el destí per viure'l a dins les venes,

el que t'ofereix la història per fer més noble l'existència.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS