Administrar

BOGERIES DE BROOKLYN, Paul Auster

alcia | 28 Mar, 2006 14:21

Bogeries de Brooklyn, Paul Auster. Edicions 62. 2006. 313 pàgines. 18€

Poques vegades m’ha passat de canviar d’opinió sobre una obra després de llegir-ne una crítica. Aquesta vegada ha estat així, i ho consider una llàstima. La vaig agafar amb molt d’interès, la darrera novel.la de Paul Auster, i les primeres pàgines em van enganxar. Ja se sap que Auster és un mestre per escriure primeres línies de novel•les. On s’ensenya això? Em declar enamorada de l’obra d’aquest autor nordamericà. Vaig llegir tardanament la Trilogia de Nova York i em va enlluernar; i em vaig deixar endur, amb els ulls tancats, per La nit de l’oracle. També m’agrada llegir les entrevistes que concedeix, i que últimament han sovintejat, encara que no sempre estic d’acord amb la manera d’expressar el seu pensament polític.

Després de fer totes aquestes consideracions, he de dir que no m’en penedesc d’haver llegit les Bogeries de Brooklyn, encara que alguns passatges els he trobat suats, agafats pels pèls, o senzilles preses de pèl al lector. A vegades, als lectors ja ens va bé que els autors ens intentin prendre el número. Ens va bé, sempre que siguem capaços de donar-nos ens compte i de riure plegats: ell i nosaltres.

És per això que estic d’acord amb la majoria de crítiques que he llegit sobre aquesta novel•la. La qüestió política, l’expressió de la seua militància contra l’administració Bush, hi sobra. Com hi sobren algunes casualitats de les que tant li agraden a Auster, però que aquesta vegada no li han sortit tan rodones. Em sembla que alguna vegada ja he dit que no em solen agradar els finals feliços, les novel.les on tot se soluciona en el darrer capítol. Aquí hi sobra mel i hi falta fel. De totes maneres, em sembla que Bogeries de Brooklyn té moments de brillantor extraordinaris, i estan construits amb la mestria de qui sap que el llenguatge és una eina, i que té unes regles d’or que Auster no es salta.

Bogeries de Brooklyn no m’ha agradat tant com els altres títols d’Auster, però no l’amagaré a la prestatgeria ni la cremaré.

UNA NIT ENTRE LES NITS, Ramon Guillem

alcia | 08 Mar, 2006 11:02

Una nit entre les nits, Ramon Guillem. Perifèric edicions. 2006. 156 pàgines. 12,90€

Un relat estrany. Ramón Guillem és un dels poetes més prolífics del País Valencià. Té alguns premis dels considerats prestigiosos. També ha tocat la narrativa eròtica És un activista, i, sense conèixer.lo massa, la seua figura em cau francament bé..

Aquesta història que conta Guillem té un títol bonic i suggerent, i el plantejament és original. El que conta també té gràcia: En primera persona un jove explica com descobreix que un familiar seu va publicar dos anys abans que ho fés Neruda un poema en català, el primer vers del quan deia “puc escriure els versos més tristos aquesta nit”. És preciós, el joc que proposa Guillem. Però hi ha alguna cosa que em fa sospitar tot el temps que estic llegint. No sé què sospit, ni per què. Tampoc no sé on és el parany. Al jove investigador l’acompanya una jove que és familia llunyana d’ell, i és casada, però s’enamoren. La història d’amor interefereix la investigació que no us diré com acaba.

No sé. No m’ha enganxat. I no sé ben bé per què. Està ben escrit, amb un llenguatge acurat, però…

ANTIC

alcia | 06 Mar, 2006 10:19

Aquest cap de setmana mhe passejat per la Fira del llibre antic i docasi. Mha fet la sensaci que hi havia menys animaci que altres anys. He comprat unes quantes cosetes:

No cregui el que diuen de mi, de Joan Pons, a Columna, del 1991. 2 . Un lector del post sobre Sorra a les sabates mel va recomanar. Lhe llegit, i s cert. Els contes tenen un esperit molt especial. Conten histries mtiques i mstiques. Sn relats breus que tenen molta fora. s una adquisici que em satisf.

Alens damor i de recana, dIsidre Grau Antol i Laodamia, de Josep Lozano. Una plagueta de 46 pgines publicat lany 1983, i que recull els relats guanyadors dels premis Xquer de Narrativa Curta dels anys 1982 i 1983. 3 No els he llegit encara, per Laodamia va obtenir molt ona acollida. DIsidre Frau no en tenia notcia, i tenc ganes de posar-mhi.

Monlegs i dilegs. 6 . Una autoedici de Josep Maria Bayarri (1886-1970). 54 pgines no datades. Sn poemes dedicats a alguns pintors que vann ser contemporanis seus. Bayarri s un personatge curis que escrivia una llengua ben estranya. Un catal amb unes normes que prcticament es va inventar. Em fa grcia.

Poesias bilinges y falleras. J. Jordan Jover. 1965. 4. Amb una dedicatria que transcric: A mi hermano en Cristo Francisco Calabuig, con fraternal afecto. J. Jordan y Jover. Valencia, abril 1967). T un prleg dAlmela y Vives. Els poemes tenen ttols tan intensos com: les falles seera de turisme Tambels ninots parlen, A un poetastro , Sobre la tumba del caciquismo..Uf. Una mica de feredat s que fa, per tamb em fa grcia.

Teodor Llorente, de Miquel Duran de Valncia. Col.lecci popular Barcino. Bacelona 1936. 15. Una petita joia.

Poesies, Volum IV. Ausis March. Editorial Barcino, Barcelona 1955. 6. Revisat per Ramon Aramon. Molt ben conservat. A la primera pgina, escit amb boli hi ha un vers de Ros de Corella: Si en lo mal temps. Amb la mateixa lletra es pot llegir: "Mar. 31. Amadeu".

B. Un dia daquests, quan no faci tant de vent, tornar a la fira, a veure que trob. Ja us ho contar.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS